Poblenou
Introduce aquí el subtítular
Adreça:
Horari:
El cementiri de Poblenou es troba al barri que li dóna nom, tot i que també se'l coneix com a cementiri de l'est, de llevant, o general de Barcelona.
Va ser inaugurat l'any 1775 per un bisbe de Barcelona, amb la intenció de solucionar el problema de falta d'espai en els petits cementiris i foses de l'interior de les muralles de la ciutat, és també el primer cementiri edificat fora de les muralles de la ciutat. L'any 1813 va ser destruir per les tropes napoleòniques, i l'any 1819 va ser reconstruït per Antonio Ginesi, arquitecte italià, que es va inspirar en l'arquitectura dels cementiris d'Itàlia, rectes i simètrics per reconstruir l'actual cementiri de Poblenou. Una planta rectangular amb una monumental porta d'entrada, la qual s'obre a una plaça semicircular que porta al cementiri. D'aquí surt el carrer principal, que porta a la capella. Més tard, l'any 1849 es construeix una gran ampliació al sud del cementiri, dedicada únicament als panteons de les famílies benestants de Barcelona. És aquí on es troba la que possiblement és l'escultura funerària més famosa de tota la ciutat, i que és diàriament visitada i fotografiada. Es tracta de "El petó de la mort", escultura de la qual podreu trobar més informació fent clic a la imatge.
Es troba també en aquest cementiri el denominat com "Santet de Barcelona", tomba d'un jove de 22 anys, Francesc Canals Ambròs, mort el dia 27 de juliol de 1899. El que és inusual no és la tomba en si, sinó la tradició que l'envolta. Es deia que aquest jove era realment un sant en vida, i que posseïa poders sobrenaturals, com per exemple, predir el futur i complir desitjos. La tradició abans mencionada consisteix a introduir un paper dins del cristall protector, on s'hagi escrit prèviament el desig que es vol que es compleixi, i el santet ho farà realitat. Alguns daten que aquesta peculiar tradició té més de 120 anys d'història, i no es coneix com, o per què es va iniciar.
